ON DEIXES ELS PROBLEMES?//WHERE DO YOU LEAVE YOUR PROBLEMS?//¿DÓNDE DEJAS LOS PROBLEMAS?

Una vegada vaig estar tan aclaparada que vaig sentir una gran alliberació a mida que m’allunyava de casa meva, del meu país i m’enfilava cap a muntanyes molt llunyanes.
PUNT: Els sannyasis deixen les seves llars i van als boscos. No hi ha trastorns, etc. allà, i per tant es tornen pacífics. Tanmateix, això només és per un període temporal.
Però.., mai no t’allunyes prou de tu mateix; allò que ve incorporat en tu, t’acompanya allà on vas. Un moment o altre tornarà a manifestar-se.
Millor afrontar tot el que duc a dins i fer net, que intentar fugir físicament de quelcom que no és físic.
Per agafar força per ser capaç de fer endreça de dins, millor practicar qualsevol tipus de meditació i no quedar-se en l’aspecte «bonic» música, flaires d’encens, paraules dolces d’algú que ens guia per anar al nostre interior, sinó, connectar amb Aquell que mai demana res a canvi, només que L’estimem i ens estimem a nosaltres mateixos. Ell és una ànima i cada un de nosaltres també ho és, així doncs, aquesta és la clau per sintonitzar amb aquest Ésser dolç.

I was once so suffocated that I felt a great liberation as I moved away from my home, my country, and climbed into very distant mountains.
POINT: Sannyasis leave their homes and go to the forests. There are no disturbances, etc. there, and therefore they become peaceful. However, this is only for a temporary period.
But.., you never get far enough away from yourself; what is incorporated in you, accompanies you wherever you go. At some point or another it will manifest itself again.
Better to face everything I carry inside and clean it, than to try to physically run away from something that is not physical.
To gain strength to be able to tidy up from within, it is better to practice any type of meditation and not stay in the “beautiful” aspect of music, scents of incense, sweet words from someone who guides us to go inside, but rather, connect with the One who never asks for anything in return, only that we love Him and love ourselves. He is a soul and each of us is too, so this is the key to tuning in with this sweet Being.

Una vez estuve tan agobiada que sentí una gran liberación a medida que me alejaba de mi casa, de mi país y subía hacia montañas muy lejanas.
PUNTO: Los sannyasis dejan sus hogares y van a los bosques. No existen trastornos, etc. allí, y por tanto se vuelven pacíficos. Sin embargo, esto sólo es por un período temporal.
Pero.., nunca te alejas lo suficiente de ti mismo; lo que viene incorporado en ti, te acompaña allá donde vas. Un momento u otro volverá a manifestarse.
Mejor afrontar todo lo que llevo dentro y limpiarlo, que intentar huir físicamente de algo que no es físico.
Para coger fuerza para ser capaz de ordenar el interior, mejor practicar cualquier tipo de meditación y no quedarse en el aspecto «hermoso» música, aromas de incienso, palabras dulces de alguien que nos guía para ir a nuestro interior, sino, conectar con Aquel que nunca pide nada a cambio, sólo que Lo amemos y nos amemos a nosotros mismos. Él es un alma y cada uno de nosotros también lo es, así pues, ésta es la clave para sintonizar con este Ser dulce.