Després del primer naixement//After the first birth//Tras el primer nacimiento

Déu ens explica que el «drama» del món és més poderós que fins i tot Ell mateix.
PUNTS: Les ànimes entren en el cicle del renaixement i es converteixen en tamopradhan a mesura que l’aliatge es barreja amb elles. No és culpa de ningú, perquè tothom està controlat pel drama , no per Déu.
El «drama» és el destí o també el «guió» on es desenvolupa tota la història humana i del món sencer; està predestinat i res es pot canviar del què succeeix; tot ha succeït així mateix i així tornarà a succeir. Déu ens diu que ningú és culpable ja que om fa allò que està escrit encara que ens sentim lliures de fer i desfer. Tot i així, malgrat sembli una mica injust.., tota acció tindrà una reacció, perquè és llei natural.
El primer naixement és com «la primavera» i després, a mida que anem renaixent, anem perdent l’energia fins arribar al ple «hivern» més cruent, en el que ara estem; l’ànima de cadascú està sota mínims.., però, tornarà a venir la «primavera» perquè és tracta d’un cicle.

God explains to us that the “drama” of the world is more powerful than even Himself.
POINTS: Souls enter the cycle of rebirth and become tamopradhan as the alloy mixes with them. It is no one’s fault, because everyone is controlled by the drama, not by God.
The “drama” is the destiny or also the “script” where the entire human history and the entire world unfolds; it is predestined and nothing can be changed from what happens; everything has happened the same way and will happen again. God tells us that no one is guilty since we do what is written even though we feel free to do and undo. Even so, although it seems a little unfair.., every action will have a reaction, because it is a natural law.
The first birth is like “spring” and then, as we are reborn, we lose energy until we reach the full, most brutal ‘winter’, which we are now in; Everyone’s soul is at its lowest… but “spring” will come again because it is about a cycle.

Dios nos explica que el «drama» del mundo es más poderoso que Él mismo.
PUNTOS: Las almas entran en el ciclo del renacimiento y se convierten en tamopradhan a medida que la aleación se mezcla con ellas. Nadie tiene la culpa, pues todos están controlados por el drama, no por Dios.
El «drama» es el destino o el «guion» donde se desarrolla toda la historia humana y el mundo entero; está predestinado y nada puede cambiarse de lo sucedido; todo ha sucedido de la misma manera y volverá a suceder. Dios nos dice que nadie es culpable, ya que hacemos lo que está escrito, aunque nos sintamos libres de actuar y deshacer. Aun así, aunque parezca un poco injusto, toda acción tendrá una reacción, porque es una ley natural.
El primer nacimiento es como la «primavera» y luego, al renacer, perdemos energía hasta llegar al pleno «invierno» más cruento, en el que nos encontramos ahora; el alma de cada uno está bajo mínimos… pero la «primavera» volverá, porque se trata de un ciclo.