Passa el temps/Time passes/Pasa el tiempo
No deixar el que avui pugui fer, per demà. Quí sap què passarà demà o com estarà el cos.
L’ànima sempre se sent jove perquè ella no sent que el temps passi, doncs el temps no existeix per a ella. Només sentim el pas del temps quan ens mirem al mirall o quan competim amb nosaltres mateixos en voler fer el mateix que fèiem temps enrere i ho comparem. Aleshores és quan l’ànima sent que el temps de vida en aquest cos es va escurçant.
Déu ens diu que ara és temps de fer que l’ànima s’elevi, que torni a poder volar, temps de reparar les ales que se li han esmicolat de tant tenir renaixements arribant a creure’s ser només un cos finit; que no es pot perdre més temps, ja no en queda, tant si som joves com vells, que és hora de deixar d’identificar-se amb el cos i d’entendre que som ànimes, doncs tan sols en consciència d’ànima podrem comprendre’l a Ell I seguir-Lo quan ja no quedi alè a aquell cos.
Quan anem de viatge, hi ha molta diferència en conèixer el camí o en sentir-se totalment perduts.
Do not leave what you can do today for tomorrow. Who knows what will happen tomorrow or how the body will be.
The soul always feels young because it does not feel that time passes, because time does not exist for it. We only feel the passage of time when we look in the mirror or when we compete with ourselves by wanting to do the same thing that we did long ago and compare. This is when the soul feels that the life span in this body is getting shorter.
God tells us that now is the time to make the soul soar, to be able to fly again, time to repair the wings that have crumbled from having so many rebirths, coming to believe that it is only a finite body; that no more time can be lost, there is nothing left, whether we are young or old, that it is time to stop identifying with the body and to understand that we are souls, because only in soul consciousness can we understand to Him and follow to Him when no breath left to that body.
When we go on a trip, there is a lot of difference in knowing the way or in feeling totally lost.
No dejar lo que hoy pueda hacer para mañana. Quién sabe qué pasará mañana o cómo estará el cuerpo.
El alma siempre se siente joven porque ella no siente que el tiempo pase, pues el tiempo no existe para ella. Sólo sentimos el paso del tiempo cuando nos miramos en el espejo o cuando competimos con nosotros mismos al querer hacer lo mismo que hacíamos tiempo atrás y comparamos. Entonces es cuando el alma siente que el tiempo de vida en este cuerpo se va acortando.
Dios nos dice que ahora es tiempo de hacer que el alma se eleve, que vuelva a poder volar, tiempo de reparar las alas que se le han desmenuzado de tanto tener renacimientos llegando a creerse ser sólo un cuerpo finito; que no se puede perder más tiempo, ya no queda, tanto si somos jóvenes como viejos, que es hora de dejar de identificarse con el cuerpo y de entender que somos almas, pues sólo en conciencia de alma podremos comprenderle a Él y seguirle cuando ya no quede aliento a ese cuerpo.
Cuando vamos de viaje, hay mucha diferencia en conocer el camino o en sentirse totalmente perdidos.
luminiscències 2013/2023 