Recordant el Paradís//Remembering Paradise//Recordando el Paraíso

🌲 Fer una immersió en el bosc, on tants elements hi son actius.., on el silenci és el marc de tots els sons que s’hi destil·len.., on tota olor és resumeix en el sotabosc.., fa que estigui agraïda per gaudir d’una natura tan amable i acollidora malgrat els núvols que li fan de carpa.., altrament, sense aquesta protecció hi hauria un desert sota els meus peus, en comptes d’aquesta flonja catifa que esmorteeix els meus passos.
Sóc conscient que visc en un lloc «privilegiat».
Altres llocs no son tan amables.
Altres llocs son bel·ligerants.
Altres llocs cauen sota el foc de les bombes.
Diuen que la natura és cruel.., però no sempre ha estat així.
Diuen que els éssers humans tenim dues cares.., però no sempre ha estat així.
Diuen que aquest món on vivim.., és dual, que tant hi ha bé com mal.., però no sempre ha estat així.
Dono gràcies perquè hi hagi llocs que ens recordin que un món millor pot ser possible.

🌲 Taking an immersion in the forest, where so many elements are active.., where silence is the frame of all the sounds that are distilled there.., where every scent is summarized in the undergrowth.., makes me grateful to enjoy such a kind and welcoming nature despite the clouds that act as a tent.., otherwise, without this protection there would be a desert under my feet, instead of this soft carpet that cushions my steps.
I am aware that I live in a “privileged” place.
Other places are not so kind.
Other places are belligerent.
Other places fall under the fire of bombs.
They say that nature is cruel.., but it has not always been like that.
They say that human beings have two faces.., but it has not always been like that.
They say that this world we live in… is dual, that there is both good and evil… but it hasn’t always been like this.
I’m thankful that there are places that remind us that a better world can be possible.

🌲 Sumergirme en el bosque, en donde tantos elementos estan activos…, en donde el silencio enmarca todos los sonidos que allí se destilan…, en donde cada olor se resume en el sotobosque…, hace que esté agradecida por disfrutar de una naturaleza tan amable y acogedora, a pesar de las nubes que le hacen de carpa…, de lo contrario, sin esta protección habría un desierto bajo mis pies, en lugar de esta mullida alfombra que amortigua mis pasos.
Soy consciente de que vivo en un lugar “privilegiado”.
Otros lugares no son tan amables.
Otros lugares son beligerantes.
Otros lugares caen bajo el fuego de las bombas.
Dicen que la naturaleza es cruel, pero no siempre ha sido así.
Dicen que los seres humanos tenemos dos caras, pero no siempre ha sido así.
Dicen que este mundo en el que vivimos es dual, que existe el bien y el mal, pero no siempre ha sido así.
Doy gracias porque haya lugares que nos recuerden que un mundo mejor puede ser posible.