La clau és el record//The key is remembrance//La clave es el recuerdo

Per tenir un estat interior ferm tant con l’exterior, el mètode principal és practicar tant de temps com sigui possible, l’estar en el record, és a dir, concentrar-se en Déu. Ell és qui proveeix l’ànima que som amb poder mentre ens mantenim recordant que El tenim com a Company.
Els temps s’estan complicant i ens cal tenir una nutrició per fer-nos forts i superar el que sigui, i no haver d’estar tremolant amb els esdeveniments que passen al nostre voltant.

1. Esforça’t per mantenir-te en el record durant tant de temps com puguis. Per tal que el teu estat sigui inamovible i “insacsejable”, augmenta la teva pràctica del record. No siguis descuidat.
2. Aquest “drama” està creat amb absoluta precisió . Per tant, no t’enfadis amb ningú. Converteix-te en algú el intel·lecte del qual tingui fe.

Som actors en aquest gran joc de la vida.
Els actors s’enfadarien amb el guionista perquè no els agradés el paper que els hagués tocat fer? Segur que s’esforçarien per interpretar-lo el millor que ho poguessin fer. El contrari d’això seria absurd.
Entendre que tot el que succeeix és el que ha de succeir.., costa d’assimilar, però per mantenir-nos estalvis de la desesperació cal tenir fe de que és la veritat. Per molt que ens enfadem perquè les coses no surten com volem.., només ens fem mal a nosaltres mateixos, perquè el «guió» va així. Contra més meditem, contra més recordem al nostre Pare de l’ànima que som.., més ho entendrem tot.

To have a firm inner state as firm as the outer one, the main method is to practice as long as possible, being in remembrance, that is, concentrating on God. He is the one who provides the soul that we are with power as long as we keep remembering that we have Him as a Companion.
Times are getting complicated and we need to have nutrition to make us strong and overcome whatever it is, and not have to be trembling with the events that happen around us.

1. Strive to stay in remembrance for as long as you can. In order for your state to be immovable and unshakable, increase your practice of remembrance. Do not be careless.
2. This “drama” is created with absolute precision. Therefore, do not get angry with anyone. Become someone whose intellect has faith.

We are actors in this great game of life.
Would actors get angry with the scriptwriter because they didn’t like the role they were given? Surely they would try to play it as best they could. The opposite of that would be absurd.
Understanding that everything that happens is what has to happen… is hard to assimilate, but to keep ourselves safe from despair we must have faith that it is the truth. No matter how much we get angry because things don’t go the way we want… we only hurt ourselves, because that is how the “script” goes. The more we meditate, the more we remember our Father of the soul that we are… the more we will understand everything.

Para tener un estado interior firme tanto como el exterior, el método principal es practicar el mayor tiempo posible, el estar en el recuerdo, es decir, concentrarse en Dios. Él es quien provee el alma que somos con poder mientras nos mantenemos recordando que Le tenemos como Compañero.
Los tiempos se están complicando y necesitamos tener una nutrición para hacernos fuertes y superar lo que sea, y no tener que estar temblando con los acontecimientos que pasan a nuestro alrededor.

1. Esfuérzate por mantenerte en el recuerdo durante tiempo como puedas. Para que tu estado sea inamovible e imperturbable, aumenta tu práctica del recuerdo. No seas descuidado.
2. Este “drama” está creado con absoluta precisión. Por tanto, no te enfades con nadie. Conviértete en alguien cuyo intelecto tenga fe.

Somos actores en ese gran juego de la vida.
¿Los actores se enfadarían con el guionista porque no les gustara el papel que les hubiera tocado desempeñar? Seguro que se esforzarían por interpretarlo lo mejor que pudieran hacerlo. Lo contrario de esto sería absurdo.
Entender que todo lo que sucede es lo que debe suceder.., cuesta asimilar, pero para mantenernos a salvo de la desesperación hay que tener fe de que es la verdad. Por mucho que nos enfademos porque las cosas no salen como queremos.., sólo nos hacemos daño a nosotros mismos, porque el “guion” va así. Cuanto más meditemos, cuanto más recordemos a nuestro Padre del alma que somos.., más lo entenderemos todo.