Espiritualitat
Ja fa bastant temps que ens hem familiaritzat amb aquesta paraula. Hem vist que sembla tenir significats gens definits, gens aclaridors. De fet, s’ha usat massa per ficar-hi tota mena de tècniques, teràpies, fórmules màgiques, etc. Tanmateix, espiritualitat és el nom del resultat de ser espiritual.
Tampoc s’ha enfocat bé el fet de ser espiritual —ser-ho ho som tots, som esperits— però un s’ha d’adonar realment que ho és.
No és que només hi hagin esperits en àmbits «misteriosos», fantasmes que deambulen per racons de foscor; no, esperit i ànima és el mateix, i, ja comença a ser hora que li traiem la connotació obscura que l’ha envoltat gairebé sempre.
És tot el contrari del halo misteriós i fosc en què s’ha emmarcat a l’esperit, a l’ànima. Perquè l’esperit, l’ànima és llum, energia invisible.., tant que, ni ens adonem que existeix fins que l’ànima no abandona el cos d’aquella persona que coneixíem.., allà dins hi manca quelcom.
En el moment en què ens adonem que tenim un cos, no pas que som el cos, ja estem entrant en la espiritualitat, en el resultat que surt de ser conscient d’això.
En aquest punt tota perspectiva de la vida canvia: «em miro la mà i sóc conscient de que sóc —jo— qui fa que la mà es mogui; m’adono que —jo— sento dolor a través de totes les terminacions nervioses que el —meu cos— te; miro a les altres persones sota una altra filosofia —ells també són esperits— que habiten el seu propi cos.»
Spirituality
We have been familiar with this word for quite some time now. We have seen that it seems to have meanings that are neither defined nor clarifying. In fact, it has been overused to encompass all kinds of techniques, therapies, magic formulas, and so on. Yet, spirituality is the name for the result of being spiritual.
The concept of being spiritual has not been approached correctly either—we all are spiritual; we are spirits— but one must truly realize that one is.
It is not as if spirits exist only in «mysterious» realms—ghosts wandering through dark corners; no, spirit and soul are one and the same, and it is high time we stripped away the dark connotation that has almost always surrounded the term.
It is the exact opposite of the mysterious, dark aura in which the spirit, the soul, has been framed. For the spirit, the soul is light, invisible energy.., so much so that, we do not even notice its existence until the soul leaves the body of someone we knew.., something is missing from within.
The moment we realize that we have a body, rather than being the body, we are already entering the realm of spirituality, the result that arises from being conscious of this fact.
At this point, one’s entire perspective on life changes: «I look at my hand and am aware that it is –I– who makes the hand move; I realize that –I– feel pain through all the nerve endings —my body–possesses; I view other people through a different philosophy—they, too are spirits– inhabiting their own bodies.»
Espiritualidad
Estamos familiarizados con esta palabra desde hace bastante tiempo. Hemos visto que parece tener significados que no están definidos ni resultan esclarecedores. De hecho, se ha utilizado en exceso para abarcar todo tipo de técnicas, terapias, fórmulas mágicas, etcétera. Sin embargo, la espiritualidad es el nombre que recibe el resultado de ser espiritual.
El concepto de ser espiritual tampoco se ha abordado correctamente —serlo lo somos todos, somos espíritus—, pero uno se ha de dar cuenta que realmente lo es.
No es que los espíritus existan únicamente en ámbitos «misteriosos», fantasmas que vagan por rincones oscuros; no, espíritu y alma son lo mismo, y ya es hora de que le quitemos la connotación sombría que casi siempre le ha rodeado.
Es exactamente lo opuesto a ese halo misterioso y oscuro en la que se ha enmarcado al espíritu, al alma. Pues el espíritu, el alma, es luz, energía invisible.., hasta tal punto que ni siquiera percibimos su existencia hasta que el alma abandona el cuerpo de alguien a quien conocíamos.., sentimos que ahí dentro falta algo.
En el momento en que comprendemos que, tenemos un cuerpo, en lugar de ser el cuerpo, ya estamos entrando en el ámbito de la espiritualidad, en el resultado que surge al ser consciente de eso.
Llegados a este punto, toda nuestra perspectiva de la vida cambia: «Miro mi mano y soy consciente de que soy —yo— quien hace que la mano se mueva; comprendo que soy —yo— quien siente dolor a través de todas las terminaciones nerviosas que —mi cuerpo— tiene; veo a las demás personas bajo otra filosofía —ellos también son espíritus— que habitan su propio cuerpo».