luminiscències 2013/2026

Tu pensamiento construye tu realidad

«Volar» amb la ment//«Flying» with the mind//«Volar» con la mente

Eagle soaring over misty mountains at sunset

Un ocell que vola evidentment no està aferrat a cap branca, com els passa als que han de aprendre a volar per primer cop batent les ales frenèticament, sense adonar-se que les seves urpes estan clavades a la pell de l’arbre impedint-los alçar el vol.

Si quan meditem concentrem la nostra atenció a visualitzar una zona de llum on el silenci hi regne, haurem arribat a la regió subtil amb la nostra ment. Diríem que aquest és el punt de «transició» per anar cap al món incorporal, on només hi ha energia Divina. Per fer tot això és precís que no hi hagin pensaments del món físic. El món físic ens impedeix «volar» perquè la seva energia és densa; ens estaca al terra, a l’igual que li passa a l’ocell que vol començar a volar, aferrat a la branca.
Aquest és un mètode precís que si el practiquem sovint ens farem destres amb l’art del desaferrament positiu.

Glowing winding path through lavender clouds with floating white feathers

A bird in flight is evidently not clinging to any branch—unlike those learning to fly for the first time, who flap their wings frantically without realizing that their talons are dug into the tree’s bark, preventing them from taking off.

If, while meditating, we focus our attention on visualizing a zone of light where silence reigns, we will have reached the subtle realm with our mind. This could be described as the «transition» point toward the incorporeal world, a place of pure Divine energy. To achieve this, one must be free of thoughts regarding the physical world. The physical world hinders our «flight» because its energy is dense; it anchors us to the ground, much like the bird that wants to take flight but remains clinging to the branch.
This is a precise method; with frequent practice, we will become skilled in the art of positive detachment.

Eagle flying over mountains and river, with inset of eagle taking flight

Un ave en pleno vuelo, evidentemente, no se aferra a ninguna rama; a diferencia de aquellas que aprenden a volar por primera vez, las cuales baten sus alas frenéticamente sin darse cuenta de que tienen las garras clavadas en la corteza del árbol, lo que les impide emprender el vuelo.

Si, al meditar, centramos nuestra atención en visualizar una zona de luz donde reina el silencio, habremos alcanzado la región sutil con la mente. Diríamos que este es el punto de «transición» hacia el mundo incorporal, un lugar en donde solo hay energía Divina. Para lograrlo, es preciso liberarse de los pensamientos relacionados con el mundo físico. El mundo físico nos impide «volar» porque su energía es densa; nos ancla a la tierra, tal como le sucede al ave que desea alzar el vuelo pero permanece aferrada a la rama.
Este es un método preciso; con la práctica frecuente, adquiriremos destreza en el arte del desapego positivo.

Deixa un comentari